L<Diumenge 16 durant l’any 20 de Juliol de 2025.
A MILLOR PART
La visita de Jesús a casa de Marta i Maria és l’episodi que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 10,38-42). Al quedar situat immediatament desprès de la paràbola del bon samarità, el passatge dona un relleu particular l’escolta de la paraula i l’ensenyament de Jesús, una disposició que supera el manament d’amor als altres. Si amb la paràbola del bon samarità queda enaltida l’eficàcia de l’ajuda als altres, amb el relat que construeix Lluc queda senyalada la importància de l’escolta de la Paraula de Déu concretada amb la paraula de Jesús. Cap més sinòptic conté la narració que llegim avui.
Hi ha una consonància amb els dos textos de l’evangeli de Joan (Jn 11,1.5; 12,1-11) on es parla de Marta i Maria germanes de Llàtzer tots tres estimats de Jesús. D’ells es diu que eren de Betània, detall que Lluc no menciona. Que Llàtzer, Marta i Maria estiguin en evangelis de Lluc i Joan fa pensar que es tracta de persones importants en alguna de les incipients comunitats cristianes.
El text comença dient que fent camí cap a Jerusalem una dona que es diu Marta acull Jesús a casa seva. No tots els còdexs fan menció de la casa. Sí ho fa un important còdex, el Beza. La casa és el contrapunt de la sinagoga i per extensió del temple de Jerusalem. Descriu el lloc de reunió de les primeres comunitats cristianes. Marta es mostra com amfitriona, dirigent o representant d’una comunitat local presidida per una dona.
Es pot veure en aquest episodi una referència a la realitat de l’acollida en les cases cristianes de missioners itinerants. Aquí les dues germanes realitzen els dos típics ministeris de la comunitat cristiana: la “diaconia”, el servei i la proclamació de la paraula.
En els primers temps del cristianisme hi hagué dones riques que posaren les seves cases al servei de comunitat. L’home manava en les institucions públiques, la dona manava a casa per això no es fa estrany que hi haguessin dones en la presidència de les reunions de les comunitats cristianes. En el seu evangeli Lluc ja dona notícia d’un grup de dones que serveixen Jesús i la comunitat (8,2-3).
No era ben vist en el judaisme que les dones rebessin visitants masculins però les primeres comunitats Trencaren el costum sense cap escrúpol.
El nucli del relat és la conversa entre Marta i Jesús. La paraula pronunciada per Jesús en tant que és paraula que prové de Déu té una prioritat absoluta sobre les preocupacions de la vida. Marta voldria obsequiar Jesús amb un banquet esplèndid tal com pertoca a l’hospitalitat oriental, però Jesús li recorda que per sobre d’aquesta disposició lloable hi ha l’escolta de la paraula.
Jesús no desqualifica el servei de Marta però insisteix en que les preocupacions materials poden quedar fora de lloc. Un servei que no presti suficient atenció a la paraula no té cap garantia d’eficàcia ni d’estabilitat. Lluc no té cap problema en presentar Maria, una dona en la posició del deixeble asseguda als peus de Jesús, és la característica del deixeble que escolta el mestre en un paper tradicionalment masculí. L’escolta de la paraula és realment l’únic necessari i demana una exclusivitat absoluta que passa per damunt de tota altra cosa per això Jesús diu que aquesta és la millor part. El valor de l’escolta de la paraula ja l’ha defensat Jesús quan la seva mare i els seus germans el busquen (8,21)
Hi ha qui ha vist en aquest episodi una recomanació a la vida contemplativa com una actitud superior a la vida activa però no és el propòsit d’aquest episodi.
Marta i Maria, dones deixebles de Jesús, noms que els primeríssims escrits cristians han volgut recordar. Aquests han volgut posar en guàrdia que en les comunitats de tot temps hi ha persones que no veuen en bons ulls que les dones siguin inspirades esdevenint, amb molta probabilitat, dirigents de comunitats cristianes.
|
