Diumenge 5é durant l’any. 8 de Febrer de 2026
EL DEJUNI QUE BRILLA
Comentari a la primera lectura del 5é diumenge durant l’any. A
Durant molt de temps s’ha considerat que els 66 capítols que composen el llibre del profeta Isaïes eren la unificació en un sol volum de tres llibres de tres autors diferents: el Primer Isaïes (cc. 1-39), el Segons Isaïes (cc.40-5) i el Tercer Isaïes (cc. 56-66). En l’actualitat, però, la diferència entre un Segon Isaïes i un Tercer Isaïes entesa com dues tradicions literàries independents amb autors diferents no es pot sostenir. Les promeses de salvació anunciades pel Segon Isaïes no es varen complir en la mesura que el profeta les anunciava. La felicitat, prosperitat i reconstrucció del país desprès de l’exili no es produïren com es podria desitjar; no es van produir ni en la mesura ni en el temps esperat.
L’autor dels capítols 56-66 d’Isaïes cerca les raons i les causes que motivaren la situació i s’adona que els impediments de la salvació tenen la seva arrel en el mal comportament del poble del Senyor. Un poble que encara es dedica a la idolatria (57,3-10), practica un fals dejuni (58,3-5) i comet maldats de tota mena (59,2-8). La primera part dels capítols 56-66 és la juxtaposició de textos molt variats amb acusacions i exhortacions i en una segona part s’anuncia la salvació de Sió atorgant a la ciutat de Jerusalem un rol messiànic. D’aquest anomenat Tercer Isaïes en llegim un fragment (58,7-10) a la primera lectura d’aquest diumenge.
Les paraules que el profeta posa en boca del Senyor són la resposta a la pregunta que apareix en el verset 3 (anterior al text que ens ocupa) “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?. La resposta té dos aspectes, per una part Déu es queixa de la qualitat dels dejunis: “Els dies del dejuni mireu pel vostre interès ... Passeu el dejuni entre plets i baralles repartint malícia a cops de puny” I desprès segueix en positiu la proposta per part de Déu de practicar un nou estil de fer dejuni: alliberar els empresonats, deixar lliures els oprimits, trossejar jous de tota mena, compartir el pa amb els qui passen fam, acollir els pobres i vagabunds, vestir el qui va despullat. Als ulls de Déu és més acceptable i veritablement més difícil i costós dedicar energies a alleujar el sofriment dels altres que no pas dedicar esforços a la escenificació personal que implicava la pràctica del dejuni: inclinar el cap, ajeure’s a terra amb un sac i cubrir-se amb cendra.
I desprès vindrà el premi: “Brillarà com l’albada la teva llum, les teves ferides es clouran en un moment, tindrà per avantguarda la teva bondat i per rereguarda la glòria del Senyor”. La llum és una imatge d’una gran força simbòlica i teològica. El primer do de la creació és la llum, és la força que s’imposa sobre el caos, la desolació i la tenebra que dominen la terra (Gn 1,2). És el naixement d’una realitat nova. També el profeta anuncia l’adveniment d’una realitat nova en el seu llibre que al començament de la segona part diu: “Alça’t radiant Jerusalem , que arriba la teva llum, sobre teu clareja com l’alba a glòria del Senyor” (60,1). El dejuni que es converteix en alliberament pel famolenc, el vagabund i l’oprimit és l’anunci de l‘adveniment d’una realitat nova. La llum simbolitza el compliment de les aspiracions d’un poble.
L’al·lusió a la glòria del Senyor com a rereguarda recorda l’àngel del Senyor que caminava darrere la formació d’Israel i constituïa a la rereguarda la seva protecció (Ex 14,19-20). El qui de l’ajuda als altres en fa el seu dejuni rebrà sempre la protecció del Senyor.
Els versets que llegim avui són un exemple clar de l’assimilació per part de l’anomenat Tercer Isaïes de la vella ètica social, política i religiosa. Amb això l’autor del llibre vol demostrar que està en sintonia amb la tradició profètica.
|
