Diumenge 3er d’Advent. 14 de Desembre de 2025
VEURE LA GLÒRIA DEL SENYOR
Comentari a la primera lectura del 3er diumenge d’Advent
El desert es convertirà en una terra frondosa perquè l’aigua hi brollarà amb abundància. Tothom veurà la glòria de Déu que ve a fer justícia i a salvar. Això és el que llegim a la primera lectura d’aquest tercer diumenge d’Advent. Són els primers versets del capítol 35 del llibre del profeta Isaïes ( Is 35,1-6a.10).
La majoria de comentaristes d’Isaïes està d’acord en que el capítol 35 s´ha introduït com una falca en el gruix del que es considera Primer Isaïes (cc. 1-39). Cal tenir present que la majoria de llibres de l’Antic Testament no han estat redactats del començament al final sense cap mena d’interrupció sinó que en la seva elaboració hi han pres part diverses intervencions redaccionals. Els autors s’han valgut de textos, tradicions, relats amb orígens diversos i que l’autor els aplegà introduint-los en un relat uniforme i coherent. Algunes vegades l’autor es valia d’experiències d’un temps posterior per projectar-les a una situació diferent. El capítol 35 d’Isaïes és un clar exemple d’aquestes intervencions redaccionals.
En el text que llegim avui s’hi poden observar semblances molt acusades amb el Segon Isaïes: “Faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d'aigua, la terra eixuta. En el desert plantaré cedres, acàcies, murtres i oliveres; a l'estepa, al costat dels xiprers, hi faré créixer boixos i savines, perquè tothom vegi i sàpiga, s'adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor, que ho ha creat el Sant d'Israel.» (Is 41,18-20).
Aquestes semblances porten a pensar que el capítol 35 és una part integral del Segon Isaïes que per alguna raó es va separar d’aquest llibre i s’integrà a la primera part. Segurament això va contribuir que el Primer i Segon Isaïes que circulaven independents s’ajuntessin en un sol llibre.
En el text que llegim avui hi trobem tres temes. 1) la transformació de la creació: l’estepa que floreix i s’omple de flors (vv. 1-2), l’aigua brollarà en el desert i naixeran torrents a l’estepa ( v. 6b); 2) la transformació d’una humanitat incapacitada: els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran, el coix saltarà i el mut cridarà (v.6a); 3) Afirmació de l’imminent rescat per part de Déu: tothom veurà la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu que ve a fer justícia , que ve a salvar (2b.4). Aquesta és l’afirmació principal de tot el passatge. Aquest fet ha de ser motiu d’alegria, tema molt repetit en tot el fragment: l’estepa exulti, cridi de goig, el mut cridarà de goig i la invitació a no defallir, ser valent, no tenir por i el que diu el verset 10 “entraran a Sió cridant de goig, coronats d'una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l'alegria, fugiran els planys i la tristesa”.
El text parla de la glòria del Líban i l’esplendor del Carmel i Saron. Isaïes és un poeta i crea un paral·lel d’aquesta glòria i majestat amb la glòria i majestat de Déu. El gloriós Líban i els majestuosos Carmel i Saron només reflecteixen – i sempre d’una manera imperfecta – la majestat i la glòria de Déu. Només en Déu glòria i majestat adquireixen el ple sentit.
Déu ve a fer justícia i a salvar. Sembla que en l’afirmació hi ha una certa contradicció. Justícia té to negatiu, equival a passar comptes i comporta castigar els mals comportaments. Contràriament salvar té un to positiu perquè equival a deslliurar d’una situació adversa. Això s’explica si es té en compte la doctrina dels rabins segons la qual justícia i misericòrdia són els atributs divins que fonamenten el govern de Déu sobre la humanitat. En definitiva, però, el que compta és la manifestació de la glòria de Déu.
|
