Diumenge 16 durant l’any. 17 de Juliol de 2022
TRIBULACIONS
A la segona lectura d’aquest diumenge llegim uns versets del primer capítol de la carta als colossencs (Col 1 24-28). El text comença dient: “Ara estic content de patir per vosaltres i de completar en el que falta en les tribulacions de Crist (v.24)”. Sorprèn l’expressió “ completar el que falta a les tribulacions de Crist” Es fa molt difícil imaginar que Pau pensés que pot afegir quelcom al valor que té per ell la mort de Jesús a la creu. De cap manera hom es pot imaginar que Pau suggerís que podia romandre reduïda l’eficàcia de la mort de Jesús. És que fou una acció imperfecta? És que fou un esdeveniment que no es va acabar del tot? És que va succeir d’una manera deficient?.
Davant aquest plantejament cal fer algunes consideracions. El terme estrella és “thlipsis”, tribulacions. Aquest terme en el Nou testament no s’aplica mai a Jesús. En canvi, sí que parla de les tribulacions de l’apòstol (1Co 7,28; 2Co 1,4; 4,17; 6,4; 7,4; 8,2; 2 Te 1,6). Sense que aparegui el terme tribulacions, aquestes són descrites a 2Co 11,23-29 amb tot detall per Pau manifestant les tribulacions que com apòstol ha de suportar per portar a terme el seu treball missioner. Els sofriments de Jesús són una cosa i les tribulacions de Pau una altra. En tot cas, les tribulacions de Pau el fan solidari del sofriment i patiment de Jesús.
Tribulacions és un terme dins el judaisme usat per designar els temps de calamitats que precedeixen l’adveniment de la salvació definitiva. Aquest pensament d’estil apocalíptic l’usa Marc en el seu evangeli (13, 19.24) i ho fa com a preludi de l’adveniment del Fill de l’Home. Si en el pensament jueu les tribulacions indiquen que Déu no trigarà a intervenir enviant el Messies, en el Nou Testament les tribulacions són la característica que hi ha entre la primera vinguda de Jesús i el seu retorn.
Donat que el sofriment va unit al ministeri apostòlic, el sofriment que falta és el que va unit a la predicació dels enviats que han de constituir i fer créixer noves comunitats i d’una manera especial quan aquestes sorgeixen entre els gentils en confrontació amb el judaisme tradicional. En tot cas, el que falta són les tribulacions que, al llarg de la història, s’esdevindran a fi de portar a terme la realitat salvadora i alliberadora de Jesús.
Per dues vegades en el nostre text apareix la paraula “mystêrion”. L’ésser humà d’aquella època que es considerava religiós es veia empresonat per un destí cec i inflexible; tenallat per el poder angoixant de dimonis i esperits malignes que rondaven pels aires o per forces semi divines perverses. No és estrany, doncs, que davant l’allau opressor de tantes potències sobrenaturals, els éssers humans religiosos del món grec – romà sentissin la necessitat de cercar l’ajuda d’altres poders superiors que contrarestessin aquestes forces malignes i que els alliberessin de tants perills. Les religions mistèriques del món grec- romà oferien la possibilitat d’una protecció davant de tantes pors i temors.
Les religions mistèriques estaven perfectament organitzades en el món hel·lenístic i romà; tenien un fort atraient. Ser membre d’una d’elles s’aconseguia per mitjà d’uns rituals d’iniciació detalladament regulats. L’accés als misteris estava reservat a uns pocs privilegiats. Les pràctiques i comportaments estaven protegits pels silenci.
Quan el cristianisme començà a créixer hagué de fer front a aquest fenomen i havia d’oferir quelcom millor que les religions dels misteris. El cristianisme oferia una salvació millor, més completa, més segura i a sobre gratuïta. Jesús és completament superior a les divinitats salvadores dels misteris.
El text que llegim avui proclama i afirma amb tota claredat que davant el ventall i mercat de misteris, només un és el misteri veritable, sòlid, segur i gratuït i aquest és Crist. Ara s’ha revelat universalment a tothom i no només a uns pocs privilegiats, sense secrets, sense necessitat de condicionants previs. En Crist es revela el pla de Déu sobre la història humana a fi que es faci realitat la salvació de tota persona humana.
|
