Diumenge 5é de Quaresma 22 de Març de 2026
RESURRECCIÓ I VIDA
Comentari a l’evangeli del 5é diumenge de Quaresma. A
La resurrecció de Llàtzer és el darrer dels gran signes que formen la primera part de l’evangeli de Joan. Es troba en el capítol 11 i el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 11,1-44) i forma part dels textos que es llegien a la catequesi dels qui s’havien de batejar per Pasqua.
La conversa de Jesús i Marta ocupa un espai preferent en el relat. Jesús respon a Marta dient: “Jo sóc la resurrecció i la vida”. Aquestes paraules tenen una força singular i poderosa. “Jo sóc” forma part del grup d’expressions similars que trobem en l’evangeli de Joan: ”Jo sóc el pa de vida” (6,35); “abans que Abraham nasqués jo sóc” (8,58); “Jo sóc la llum del món” (8,12; 9,5; 12,46); “Jo sóc la porta” (10,9); “Jo sóc el bon pastor” (10,11); “perquè cregueu que Jo sóc” (13,19); “Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (14,6); “Jo sóc el cep veritable” (15,1).
Aquestes expressions ens porten al passatge del llibre de L’Èxode on el Senyor dona a conèixer a Moisès el nom pel qual ha de ser conegut entre els israelites (Ex 3,14). Si el Senyor allà es presenta a Moisès com el que ha d’alliberar Israel de l’opressió dels egipcis, la majoria d’expressions de Joan que contenen el “Jo sóc” cal entendre-les també en clau alliberadora perquè en definitiva Jesús ve al món perquè els qui creuen tinguin vida.
Quan Jesús es presenta dient “Jo sóc” s’acredita com aquell a qui se li ha atorgat el poder de vivificar que en principi està reservat només a Déu i que Jesús el posseeix en propietat i plenitud. Un poder que ja s’ha anat entrellucant en senyals vistos al llarg de l’evangeli (2,1-12; 4,46-54; 5,1-18; 6,1-15; 9,1-41) però que en la resurrecció de Llàtzer troba la seva expressió suprema.
“Jo sóc la resurrecció i la vida”. Resurrecció i vida junts però que corresponen a dues realitats diferents. La creença en la resurrecció va entrar tard en la teologia jueva. Va ser en temps de la persecució d’Antíoc IV Epífanes quan sorgí la pregunta de per què en el martiri morien els justos quan la fidelitat a la Llei havia d’assegurar la vida. La resposta fou que l’autèntica vida Déu l’atorgaria en el futur. Llavors, com es passa a aquest futur de vida desprès de la mort?. Aquí fou on entrà la fe en la resurrecció. Aquesta era el pas que permet entrar en la vida que Déu concedeix als qui li han estat fidels.
L’apocalíptica jueva situà aquesta resurrecció a la fi del temps i Marta expressa aquest convenciment en dir “jo sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia”. La novetat del text de Joan és que Jesús atorga la resurrecció i la vida en el present. L’ara i aquí de la salvació es fa evident en el fet de la resurrecció de Llàtzer que retorna a la vida símbol de la vida veritable i eterna.
La vida és la vida eterna, la vida veritable on la mort no hi té cap mena de cabuda. La vida tantes vegades anunciada per Jesús (6,27. 33.48.51.54; 8,12; 10,10.11.15.28; 12,50; 15,6; 17,2); la vida que des del principi està present en el Logos de Déu (4,1); la vida que és coneixement de Déu (17,3); la vida promesa a tots els qui creuen en Jesús (3,15.16; 6,40.47; 20,31); vida que és plena comunió amb Déu i participació de la seva vida; vida que és la plenitud de la realització de la persona humana.
A aquesta vida només s’hi pot accedir per la fe en Jesús per això diu que ell és la resurrecció i la vida. És resurrecció perquè porta a la vida i és vida perquè és el camí que porta cap al Pare (14,6). La fe és exigència i condicionant ineludible per accedir a la resurrecció i la vida. La fe implica la comunió amb Jesús que comunica al creient el do de la vida.
A més de mostrar que Jesús és la vida dels homes i dones, la resurrecció de Llàtzer posa de manifest la glòria de Déu i, a la vegada, la glòria de Jesús. Així ho diu Jesús a Marta abans de la sortida de Llàtzer de la tomba: “si creus veuràs la glòria de Déu” volent dir que aviat es farà visible el poder de Déu que va més enllà de la mort i la corrupció. La malaltia i la mort de Llàtzer han de manifestar la glòria del Pare que apareix en l’acció del Fill. Són el gran senyal del poder salvífic de Déu present en Jesús.
|
