Diumenge 33 durant l’any. 15 de Novembre de 2026
LA DONA FORTA I SÀVIA
Comentari a la primera lectura del diumenge 33 durant l’any. A
El llibre dels Proverbis acaba amb un poema conegut com “L’elogi de la dona forta”. Uns quants versets d’aquest poema els llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Pr 31, 10-13.19-20.30-31).
El llibre dels Proverbis és una compilació de nou col·leccions de dites o sentències que tenen un origen i una datació molt diversos i que un recopilador les uneix en un sol volum atribuint la seva autoria a Salomó (1,1) i d’aquesta manera el llibre adquireix una certa unitat i permet que sigui incorporat al conjunt de llibres canònics de l’Escriptura d’Israel.
En quin entorn tingué origen el llibre dels Proverbis i per extensió gran part de la literatura sapiencial? En podem senyalar tres: el palau del rei, l’escola i el clan o família. Aquests entorns com a llocs d’origen de la literatura proverbial no s’exclouen uns respecte dels altres. Val a dir que la finalització del llibre tingué lloc en el marc de l’escola del Temple de Jerusalem ja desprès de l’exili.
En temps remots els ensenyaments es transmetien oralment i constituïen el bagatge que els pares transmetien als fills. La llar serví de centre de formació de la joventut com es nota en la freqüent expressió que apareix en el llibre: “fill meu”.
La saviesa estigué durant molt temps associada a la reialesa. Salomó és el rei savi per excel·lència (1Re 5,9-14). El llibre menciona el rei Ezequies (25,1) i són nombrosos el proverbis reials (2). Les escoles de palau eren necessàries per la formació del funcionariat i el funcionament burocràtic del reialme.
A més d’això cal tenir present l’existència d’escoles de savis i escribes dedicades a l’estudi més tècnic cultivat i especialitzat, segurament més professional.
Producció d’aquests compiladors de proverbis és el poema que llegim avui. Val la pena tenir-lo en compte en la seva totalitat i no només els versets que se’ns proposen per ser llegits avui.
El poema comença amb la pregunta: Una dona forta qui la trobarà? La pregunta té el seu punt de peculiaritat perquè la imatge de la dona que ofereix el poema és d’una dona independent, virtuosa i respectada socialment. És una visió que compartirien els moviments actuals que defensen la dignitat de la dona. És una imatge molt positiva, gairebé idíl·lica.
Diem això perquè en l’Antic Testament no sempre és així. Tinguem en compte que la dona vivia en un món masclista i patriarcal. Des de la seva infància estava sotmesa a la plena jurisdicció del pare i posteriorment vivia sota l’autoritat del marit. El seus drets eren molt limitats i només era tinguda en compte pel fet d’engendrar.
Una visió negativa la trobem en el mateix llibre dels Proverbis; d’ella es diu que és “seductora” (5,3.20; 7,5), “malèfica” (6,24), “bulliciosa i insolent” (7,11), “esvalotada” (9,13), “grollera” (11,22) “busca raons” (19,13;21,9.19; 25,24; 27,15). Els proverbis en que es parla així de la dona coexisteixen amb els que en fan elogi: “Una dona amable rep honors” (11,16), “una dona forta és la corona del marit” (12,4), “la dona assenyada aferma la casa” (14,1), “qui troba dona troba un bé, ha rebut una gràcia del Senyor” (18,22), “la dona assenyada és un do del Senyor” (19,14). Els proverbis que fan elogi de la dona podríem dir que preparen el poema del final del llibre.
Hi qui ha vist en la dona del poema un exemple personificat de la saviesa L’esposa que presenta el poema és l’equivalent quotidià, pràctic i domèstic de la figura enaltida, didàctica i pública de la Saviesa presentada en els primers capítols (1-9) del llibre. L’esposa és imatge de la Saviesa assentada a la seva casa i servint els qui han acceptat la seva invitació
|