Festivitat de l’Ascensió del Senyor. 17 de Maig de 2026
REIALESA ENTRONITZADA
Comentari al salm. Festivitat de l’Ascensió del Senyor
Per elaborar un llenguatge que permeti parlar de Déu, Israel es valgué d’imatges, metàfores, comparacions extretes de la vida de cada dia, és a dir, de les experiències que Israel vivia i coneixia. Una d’aquestes imatges és la que compara Déu amb un rei.
La reialesa del Senyor és un tema que origina entre moltes altres coses l’elaboració dels salms 47; 93; 96; 97; 98; 99. Un dels salms, el 47, d’aquest grup el llegim avui festa de l’Ascensió del Senyor.
Aquest grup de salms són els himnes que es cantaven en el temple de Jerusalem en les festes dedicades a enaltir i proclamar la reialesa del Senyor. Aquestes festes consistien en un ritual on s’entronitzava el Senyor i la comunitat, a més de proclamar cantant la seva reialesa, es prosternava en adoració davant el Senyor rei d’Israel.
“Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”. Aquestes paraules del verset 6 són les que justifiquen que s’hagi escollit aquest salm per la festa de l’Ascensió i són que fan pensar en una festa d’entronització del Senyor.
És possible que una tradició cultual molt antiga de la ciutat de Jerusalem celebrés una festa d’entronització de la divinitat reial. És difícil d’imaginar una festa on s’aixequés una imatge física del Senyor i fos col·locada sobre un tron. Cal recordar que a Israel estaven prohibides les imatges (Ex 20,4). Més aviat cal pensar en l’Arca de l’aliança. Aquest seria el tron de Déu i seria del tot lògic pensar en l’existència d’una festa on mitjançant un acte de culte s’introduís l’Arca en el temple pujada en processó. El Senyor no pujava dalt d’un tron sinó que entrava en el temple juntament amb el seu tron, ascendint la muntanya de Sió. L’Arca era el símbol de la seva presència.
No s’ha de descartar la influència d’Assíria i Babilònia. Aquestes nacions tenien les seves festes d’entronització i és del tot coherent que haguessin portat a Jerusalem la idea i el costum d’entronització de la divinitat.
L’entronització d’un rei humà era una cerimònia habitual en els pobles veïns d’Israel per tant és possible una festa d’entronització inspirada en les festes d’entronitzacions reials humanes.
Desapareguda la dinastia davídica és lògic que prengués força el convenciment que el veritable rei d’Israel és el Senyor i que això fos expressat i proclamat en les festes del temple de Jerusalem.
Podem pensar, doncs, que en el salm 47 fa referència a una festa d’entronització tot i que, al llarg del temps, una festa així experimentà diverses modificacions sobretot des del moment en que ja no hi havia l’Arca en el temple de Jerusalem.
Sobresurt en aquest relat la reialesa universal del Senyor. Ell no només és rei d’Israel sinó que és rei de tot el món. Ja el salm comença invitant tots els pobles a aplaudir i aclamar el Senyor. A continuació s’afirma solemnement: “És un gran rei sobre tota la terra” (v.3), afirmació que es repetirà al v.8.
El salmista explica perquè el Senyor és rei de tota la terra. El seu poder s’estén sobre les nacions estrangeres d’Israel. La victòria sobre els grups que residien a Canaan fou l’esdeveniment que fundà l’existència d’Israel. A això cal afegir-hi els pobles estrangers sotmesos per David.
Amb una concisa referència a la història d’Israel, el salmista vol mostrar el domini reial del Senyor amb les grans victòries sobre els pobles.
L’universalisme es consolida quan les nacions es reuneixen al poble del Déu d’Abraham.
|
