Festivitat de Sant Pere i Sant Pau 29 de Juny de 2025
L’ESGLÉSIA SOBRE UNA ROCA
Comentari a l’evangeli de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau
Llegim aquest diumenge les lectures que pertoquen a la festivitat de Sant Pere i Sant Pau. A l’evangeli es llegeix el conegut passatge de la confessió de Pere afirmant que Jesús és el Messies el Fill del Déu viu (Mt 16,13-19).
Val la pena fixar-se en el lloc on es produeix l’esdeveniment. Es tracta de la ciutat de Cesarea de Filip, una ciutat construïda pel tetrarca Filip que li va donar el nom de Cesarea en honor a Cèsar August. Allà hi havia una gran roca i al seu costat hi havia un temple dedicat al deu Pan i un altre esplèndid construït per Herodes amb marbre blanc dedicat a l’emperador August. També al peu de la roca hi havia una gran caverna que donava accés a un gran abisme de profunditat impressionant. Es pensava que aquest abisme portava cap a les portes d’entrada de l’infern (Hades pels grecs, sheol pels hebreus). Quan Jesús diu a Pere que ell és roca qualsevol que conegui el lloc no pot deixar de pensar en la immensa roca i quan parla de les portes de l’infern pensa en la gran caverna. El missatge és ben gràfic: Jesús edificarà l’Església sobre un fonament molt sòlid i els perills a que es veurà sotmesa no podran fer-li cap mal.
La paraula “ekklesia” juga en el text un paper de primer ordre. En els evangelis només apareix aquí i a Mt 18,17. És molt poc probable que Jesús usés aquest terme que es la forma corrent de designar la comunitat cristiana en les epístoles. Que la usés o no poc importa, el que compte és la voluntat de Jesús d’establir un grup permanent de seguidors que fos capaç de tirar endavant el seu projecte més enllà de la seva vida històrica.
La paraula “ekkesia” fora del món bíblic té connotacions polítiques. Té a veure amb l’assemblea cívica i política formalment convocada. Els ciutadans de les ciutats gregues juntament amb el consell de la ciutat expressaven la voluntat del poble. L’assemblea no era cultual sinó política social i cultural.
La paraula “ekklesia” és la que van fer servir els LXX traductors de l’Escriptura hebrea al grec. És la paraula que tradueix el terme hebreu “qal” que designa l’assemblea convocada o la congregació del poble de Déu. En l’Antic Testament té significats molt diversos, aquí ens hem de quedar en el sentit més genèric d’assemblea convocada. El que cal retenir, doncs, és que es tracta d’un grup de gent que ha esta convocada o reunida per alguna cosa.
Quan Jesús diu “ la meva església” es desmarca del sentit que pugui tenir en l’àmbit civil o profà. En aquesta òptica l’església sorgeix com una alternativa a l’assemblea controlada pel poder imperial. També es desmarca del sentit que podia estar relacionat amb les sinagogues jueves que en el moment en que s’escriuen els evangelis, desaparegut el temple de Jerusalem, tenen molta força.
Evidentment quan aquí es parla d’església no es parla de les formes de govern o les estructures de funcionament o les diferents maneres d’organitzar-se de l’església en el transcurs de la seva història. Aquestes massa vegades s’han distanciat del propòsit de Jesús consistent en crear un grup de seguidors que treballessin per la implantació del Regne de Déu.
Entre el grup o grups de seguidors Pere tindrà un paper important. A ell se li donen les claus del Regne i el poder de lligar o deslligar. Les claus són símbol de poder reial. Les claus tanquen però també obren i aquest és matís que caldria retenir. En el llibre dels Fets dels apòstols Pere apareix com un gran defensor de l’entrada dels pagans en la comunitat dels creients (Ac 10,34; 11,17; 15,7). Amb les claus del Regne ha de seguir obrint les portes als pagans que volen entrar a formar part de les comunitats d’Antioquia .
Lligar o deslligar era la capacitat que tenien els rabins pel que fa a la interpretació de la Llei. Pere no era rabí però el poder de lligar o deslligar que li atorga Jesús el converteix en l’intèrpret qualificat del seu ensenyament i el seu missatge. Pere s’anirà convertint en referent i fonament de tots els grups que al llarg de la història sintonitzaran amb el projecte de Jesús i portaran a terme la realització del Regne alliberador de Déu.
|
