Diumenge 27 durant l’any. 5 d’Octubre de 2025
DÉU NO ES FA EL SORD
Comentari a la primera lectura del diumenge 27 durant l’any.
El llibre del profeta Habacuc forma part del llibre dels dotze profetes, habitualment conegut com a profetes menors. D’aquest llibre en llegim dos fragments a la primera lectura d’aquest diumenge (Hab 1,2-3; 2,2-4). Es fa molt difícil la comprensió d’aquests dos textos si no es té en compte la totalitat del llibre.
El text de la nostra lectura comença dient: “Fins quan, Senyor, cridaré auxili i no m’escoltaràs? La queixa la trobem en altres indrets de l’Escriptura: Sl 6,4; 13,2-3; 18,42; 79,5; 89,47; Jb 19,7 Lm 5,20. Aquest lament inicial d’Habacuc posa de manifest la inquietud interior del profeta que el mou a iniciar un diàleg amb Déu i que tracta el tema de la justícia divina. Com és possible que un Déu just permeti que hi hagi injustícia enmig del seu poble? Per això es fa del tot comprensible que el profeta es pregunti: Fins quan? i Per què? Les preguntes fan suposar que el profeta ha estat pregant des de fa molt de temps i d’aquí la perplexitat que no hagi obtingut cap resposta. En el passat Déu havia respost al clam del seu poble (Ex 2,23-25; Jt 3,9; Sl 145,19) però ara sembla que es faci el sord davant les supliques dels justos.
"Per què em mostres injustícia i mires l’opressió? Perquè la destrucció i la violència estan davant meu. Hi ha lluites i abunden els plets" (v. 3). El profeta utilitza tres parelles de paraules (injustícia i opressió, destrucció i violència, i lluita i plets) per descriure els problemes que ha vist. No pot entendre per què el Senyor ha permès aquestes coses, no ha pres mesures per aturar-les.
El més cruent del cas és que el just no pot escapar-se dels atacs i del mal tracte dels impius que controlen el sistema i es beneficien de la injustícia. En aquest sentit és il·lustratiu el que diu el salm 73 “Però jo he estat a punt de desviar-me, i ja quasi relliscaven els meus peus, d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. Sense neguits arriben a la mort, van tips, són corpulents; no passen penes com els altres, no sofreixen com tothom ... Escarneixen i parlen de fer mal, es posen altius i amenacen amb la força, desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra”
I en un moment el salm reprodueix una queixa semblant a la del profeta Habacuc: “Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui? ...Que en traiem de guardar un cor pur ... a cada instant hem de sofrir, si ens hem de veure castigats tot el dia?”. Els seguidors del Senyor són els justos que s’esforcen per mantenir una vida recta i fidel a la voluntat divina. Amb tota probabilitat Habacuc és un d’ells així com també el seu contemporani Jeremies.
El Senyor respon a les inquietuds del profeta. En una primera resposta el Senyor anuncia que enviarà els caldeus (una manera d’anomenar els babilonis) com instrument de judici i càstig pels impius. Desprès d’una segona queixa del profeta, el Senyor respon assegurant a Habacuc que les seves paraules són paraules fiables. Potser trigaran però es compliran.
Escriure en tauletes ha de servir per acreditar la fiabilitat de les paraules del Senyor, a més que puguin ser llegides i captades amb facilitat. Les tauletes ha de servir de testimoni en el futur compliment de la paraula del Senyor.
El text acaba dient que el just viurà per la seva fidelitat; això vol dir que quan arribin els caldeus no morirà gràcies a la protecció del Senyor en qui ha confiat. Pau es valdrà en un aprofundiment teològic d’aquesta frase per expressar que el cristià aconsegueix la vida eterna per la seva fe en Déu
|
