Diumenge 4rt d’Advent 21 de Desembre 2025
PAU I ELS CRISTIANS DE ROMA
Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge d’Advent. A
Pau va escriure la carta als Romans - de la que en llegirem els primers versets a la segona lectura d’aquest diumenge (Rm 1,1-7) – cap a finals del seu tercer viatge missioner. Poc abans de marxar de Corint cap a Jerusalem va escriure aquesta carta a l’Església de la ciutat de Roma per anunciar la seva imminent visita. Escriu la carta perquè ell es considera apòstol dels gentils i sent la necessitat de presentar-se a l’església de Roma que ell no ha fundat i que no coneix personalment. És una mena de carta de presentació on hi exposa la seva manera d’entendre l’evangeli.
A la carta no parla de cap problema específic de l’església romana. Es tracta, més aviat, d’una exposició de les seves reflexions missioneres entorn la possibilitat de salvació que, a partir de la bona nova de Jesús, ara s’ofereix a tots els homes i per tant també als pagans.
Pau manifesta el desig de predicar l’evangeli també a la ciutat de Roma (Rm 1,8.13.13; 15,20) tot i sabent que aquesta església hauria estat fundada per algú altre. En el segle I dC. a Roma hi havia entre 40 000 o 50 000 jueus provinents de comerciants, emigrants i presoners vinguts de Palestina i Síria. Fins i tot fills de famílies riques anaven a estudiar a la capital. Aquila i Priscila són cristians obligats per l’emperador Claudi a abandonar Roma l’any 49. El relat de Tàcit sobre la persecució neroniana desprès de l’incendi de Roma avala que els cristians eren ja nombrosos. Tot plegat fa evident que molt aviat a Roma hi hagués una comunitat cristiana i Pau no vol desaprofitar l’oportunitat de predicar-hi, per això els escriu una carta de la que en llegim els primers versets.
Pau incorpora en la seva salutació epistolar una confessió de fe cristiana antiga, l’estil i el vocabulari mostren que no és de collita paulina. Probablement es tracta d’una confessió de les comunitats cristianes hel·lenistes, molt possiblement l’antioquena, amb la que s’interpretava l’esdeveniment de la resurrecció com l’enaltiment de Jesús com sobirà messiànic, Senyor universal de tots els pobles i l’entenia com a compliment de l’esperança messiànica jueva sobre el descendent de David i legitimació la missió cap als gentils per sobre les barreres del judaisme.
Amb aquesta confessió de fe Pau vol fer veure que comparteix la mateixa fe que els seus destinataris a la vegada que anticipa i resumeix el que serà el contingut del seu evangeli. Al posar en la salutació una confessió de fe del cristianisme primitiu, Pau vol inspirar confiança en el caràcter tradicional del seu evangeli. Amb aquesta confessió cristiana antiga Pau espera captar l’aprovació de la comunitat cristiana de Roma a la que lloa i tracta amb molta deferència.
En la primera part de la fórmula s’afirma: “El seu Fill Jesucrist i Senyor nostre nascut del llinatge de David en la seva condició humana” El Fill s’ha encarnat en un home jueu concret, Jesús de Natzaret; en ell s’han acomplert les promeses de Déu que ha mostrat la fidelitat a les promeses fetes a l’Antic Testament. La segona part de la fórmula afirma: “A partir de la seva resurrecció d’entre els morts, constituït Fill poderós de Déu segons l’Esperit santificador” En parlar de salvació s’entén que s’amplia l’horitzó més enllà d’Israel i s’inaugura la possibilitat d’incorporació dels pagans al pla salvífic de Déu.
La segona part de la confessió podria fer pensar que Jesús no esdevé Déu fins al moment de la seva resurrecció. Cal tenir present que, en moment en que Pau escriu la carta als Romans, les afirmacions sobre Jesús estan en fase de construcció. Pau entén “constituït” no en el sentit de que Jesús es va convertir en Fill de Déu en el moment de la seva resurrecció sinó que Déu, en tant que Fill, li confereix des de la resurrecció la posició poder sobirà celestial. El judaisme no li era cap problema considerar que el Messies descendent de David era Fill de Déu. Pau fa adonar que la resurrecció revesteix d’un contingut nou a la condició de ser Fill, amb la resurrecció el Fill rep el poder santificador.
|
