Diumenge de Ram 2 d’Abril de 2023
TRAIR I ABANDONAR
Comentari d’un fragment del text de la passió segons Mateu.
Sorprèn que el relat del sopar pasqual prèvia a la mort de Jesús estigui envoltat de textos que fan referència a la traïció, la de Judes abans i la dels dotze i Pere desprès. Aquests textos (Mt 26,14-15.21-25.31-32) formen part del relat de la passió segons Mateu que llegim avui diumenge de Ram.
Quie era Judes?. S’ha intentat esbrinar el significat Iscariot amb la pretensió de determinar algun tret de la seva persona que pogués explicar el perquè d’una decisió tan abominable. Algunes hipòtesis han volgut relacionar-lo amb “sicari”, membres del moviment revolucionari i violent que lluitava contra els romans, però no hi ha dades convincents per establir-ne la relació. La dada segura que aporta el text és que Judes era un del grup dels dotze. És de suposar que aquest grup era plural i format per persones amb idees pròpies.
Entre els motius de la traïció hi pot haver el motiu econòmic. Ell s’ha oposat a l’acció de la dona que ha ungit els peus de Jesús per considerar-ho una despesa desorbitada i innecessària (26,6-13) . La seva avarícia el porta a criticar el gest de la dona i entregar Jesús per obtenir diners. Judes és la versió oposada del deixeble fidel simbolitzat per la dona que dona a Jesús el perfum valuós i el contrari de l’ascètica de l’apòstol (Mt 10,8c-10); en aquest sentit és l’antideixeble. La comunitat lectora de l’evangeli de Mateu veu en Judes l’arquetip de l’apòstol traïdor.
A més del motiu econòmic, Judes pogué sentir-se decebut pel tipus de messianisme emprés per Jesús. Com la resta del grup dels dotze, ell esperaria un messianisme triomfant i com a bon israelita posa el cas a mans de les autoritats religioses del país probablement sense ser conscient de la deriva que el cas agafarà.
El nom de Judes està relacionat etimològicament amb el nom de Judà, un dels dotze fills de Jacob, el que segons Gn 37,26s va vendre Josep als mercaders. Judà dona nom a Judea i judaisme. En aquest sentit Judes seria el representant del judaisme que traeix Jesús.
Teològicament Judes és la personificació dels poders del mal que s’oposen a Jesús i el portaran a la mort.
El sopar no és l’alegre sopar que recorda joiosament l’alliberament d’Israel d’Egipte, sinó el sopar que tristament destapa la infidelitat dels deixebles. Se’n va enlaire la unitat del grup. La traïció de Judes s’eixampla a la totalitat del grup. Desprès del sopar Jesús comunica als dotze que s’escandalitzaran i desertaran. Veuran humiliat i presoner el que s’imaginaven messies triomfador i, en canvi, és un messies que ha enfilat el camí de la creu. L’impacte serà molt fort. Jesús s’ha convertit per ells en pedra que fa caure per això el deixaran i l’abandonaran. Jesús es quedarà sol davant la mort que s’acosta. Mateu rebla el tema de la dispersió amb una cita (habitual en el seu evangeli) del profeta Zacaries: “Mataré el pastor i les ovelles es dispersaran·” (Zac 13,7-9).
Sorprèn la quantitat de text dedicada al tema de la traïció i l’abandonament, molt superior al text dedicat al sopar en sí. Segurament Mateu vol advertir que en aquells cristians que han pres la decisió de seguir Jesús sempre hi ha el risc de fer-se enrere de la decisió, sobretot quan es presenten temps difícils . A més d’això seguir Jesús implica seguir-lo per una camí que porta a la creu i al Calvari. Això costa d’acceptar, és el missatge que vol trametre Mateu a les seves comunitats i de retruc a les comunitats d’arreu al llarg de la història.
|
